INFANTICIDA

Descripció

Autoria: Caterina Albert (Víctor Català)

Música original: Clara Peya

Adaptació: Marc Rosich

Direcció d’escena: Marc Angelet

Interpretació i producció: Neus Pàmies Juárez

Després de la publicació de “La Infanticida” (premi Jocs Florals d’Olor de 1898) i del rebombori en saber que l’autora n’era una dona, el Jurat va demanar a Albert que suavitzés alguns aspectes del monòleg, rebaixant la duresa de les seves paraules, per a poder ser llegit en l’entrega de premis sense ferir sensibilitats. Albert va negar-s’hi i no va anar a recollir el premi. Després d’aquell episodi, va signar sempre més sota el pseudònim de Víctor Català. “La Infanticida” no va estrenar-se fins seixanta anys després de la seva escriptura.
Infanticida parla d’una dona que intenta trobar una escletxa de llum en un món fosc i desolador. Infanticida és un crit en forma de cançó.
El monòleg dóna veu a una dona, l’autora de la qual va haver de silenciar la seva pròpia per poder ser lliure com a artista.

Una peça que parteix d’un dels texts més emblemàtics de la literatura catalana, transformant-lo des del llenguatge musical electrònic en una peça de teatre contemporani, una òpera electrònica.